La magrana és el fruit d'un arbre anomenat magraner. És una fruita rodona, de més o menys la mida d'una poma. La seva pell és corretjosa i gruixuda, fa uns 5 mm de gruix. La coloració està entre el marró torrat i el vermellós. L'interior està format per diversos compartiments separats per una membrana groga o blanca, els quals estan plens de llavors blanques que estan embolicades en una polpa vermella. És dolça, molt saborosa i refrescant i aquests grans que la composen esclaten a la boca. Depenent de la varietat, alguna pot tenir cert gust més amarg.
Es pot consumir banyada en suc de taronja o en algun vi dolç o per si sola amb sucre, també s'inclou a vegades en les macedònies i s'ha vist decorant certes amanides. Perquè la magrana estigui en bon estat, la pell ha d'estar en perfectes condicions, sense arrugues o cops i ha de tenir un color brillant i viu. A temperatura ambient es conserven uns quants dies i si es guarda a la nevera aguantarà de dues a tres setmanes. A l'hemisferi nord, la temporada d'aquesta fruita va de setembre a febrer i en l'hemisferi sud, és de març a maig.
La magrana és originària del sud-oest d'Àsia i ha estat conreada al Caucas des de l'antiguitat. És àmpliament cultivada a tot l'Afganistan, Algèria, Armènia, Azerbaidjan, Iran, Iraq, Índia, Palestina, Pakistan, Síria, Turquia, les parts més seques del sud-est asiàtic, la península de Malàisia, les Índies Orientals, i l'Àfrica tropical. El magraner es cultiva en certes parts de Califòrnia i Arizona per a la producció de suc.
L'antiga ciutat de Granada a Espanya va rebre el nom de la fruita durant l'època musulmana. Més tard els colonitzadors espanyols van introduir la fruita al Carib i Amèrica Llatina.

PROPIETATS NUTRICIONALS
És una fruita de molt baix valor calòric a causa del seu escàs contingut d'hidrats de carboni. El component majoritari és l'aigua i pel que fa a altres nutrients, només destaca la seva aportació mineral de potassi. Aquest mineral és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula. Altres components destacables són l'àcid cítric (d'acció desinfectant, alcalinitzant l'orina i potenciant l'acció de la vitamina C), màlic, flavonoides (pigments d'acció antioxidant) i els tanins. Aquests últims són substàncies amb propietats astringents i antiinflamatòries. Algunes de les accions dels tanins són assecar i desinflamar la mucosa intestinal (capa que entapissa l'interior del conducte digestiu), per la qual cosa resulten eficaços en el tractament de la diarrea. Els tanins es reconeixen ràpidament per la sensació aspra que produeixen al paladar.

Amb el patrocini de